Ahir poso el Chelsea-Liverpool de tornada i el primer que veig és una simple acció de Gerrard al mig del camp que em deixa marcat. Tenint la pilota controlada i amb el corresponent tiu davant seu enganxat impedint-li avançar decideix donarli al costat a un company que baixava per la banda per donar-li sortida. Només fer la passada, res 2 o 3 metres al costat en horitzontal, el tiu surt disparat endavant superant el seu marcador per rebre una teorica paret. Surt fent un petit sprint amb una fe i una velocitat, que amb la seva alçada encara té més mèrit. La pilota no li va arribar, pero és que d’haver-la rebut simplement hagués superat la línia de mitjos! S’hagués trobat encara amb tota la línia de defenses del Chelsea. Però és igual, ell sabia que llavors algun company li hagués donat la mateixa opció o s’haguéssin intercanviat els papers.
És molt trist que comenci amb aquest detall d’un partit per explicar les meves sensacions amb el Barça després del partit més important de la temporada. Quin cony de mentalitat es deu haver anat creant al vestuari del Barça per haver deixat de jugar a futbol per jugar a handbol!
El putu entorn té la mania de no analitzar mai el que ha passat després d’un partit decisiu de final de temporada. Tan si es perd com si es guanya. Vam ser incapaços d’adonar-nos del que ens estava cridant a la orella la final de París. I sembla que ara estem fent una cosa semblant. Precisament jo no vull caure en l’error d’iniciar el Post de conclusions de temporada i foc nou per l’any que ve sense haver analitzat primer l’últim gran partit de la temporada. I si parlem del ManU-Barça, estic segur que surtiran algunes de les respostes pel que hauria de ser el futur.
Fot molta ràbia que per una vegada que vull ser positiu amb que l’error principal del partit d’anada es solucionaria, m’ho hagi de menjar amb patates i el partit torni a ser un calc del de l’anada. El Barça va tornar a controlar la pilota i fins i tot el partit diria. El Barça va conseguir en certes fases tornar a fotre el ManU al seu camp completament. El Barça va aconseguir amb el seu joc que el ManU arribés ben poc i creés menys perill del que jo m’esperava. Fins i tot el gol bé d’un error puntual de Zambrota i en una jugada que no hauria d’haver passat mai. Era una puta contra. Al Post de la prèvia vaig voler deixar ben clar el que no havia de passar. Tenir més que ells el control de la pilota: primer remei defensiu. Evitar com fós un partit d’anada i tornada, tallant amb faltes i línies ben juntetes: segon. Doncs realment en les poques jugades que no vam poder cumplir lo segon, molt cruel per cert, rebuig tonto i on hauria d’haver estat Xavi o Deco apareix el senyor Scholes. La Champions li devia una final a Paul Scholes.
He dit ‘en les poques jugades que no ho vam cumplir’ pq realment la sortida del Barça va ser intachable. No recordava ja el Barça recuperant més pilotes sueltes que el rival. Fins i tot Xavi semblava a tot arreu. Però ens vam precipitar arrancant atacs en alguna d’aquestes pilotes en tierra de nadie, i en una de les pèrdues ens la van fotre ells. Ells ténen més gol que nosaltres, d’aqui a que defensés que un partit d’anada i tornada amb ocasions a banda i banda ens perjudicava. En la majoria de partits del Barça, això crec q ens beneficia. Tot el q no sigui trobar-se l’autobús de l’equip rival montat és bò. Però a Old Trafford precisament no.
Quina és la gran conclusió a partir del gol? Doncs la que he volgut transmetre amb l’exemple de la jugada de Gerrard. Ni un putu moviment cap a porteria sense la pilota. Bueno sí, el dels laterals, q són els únics pobres q foten metres sense pilota. Simplement per donar més opcions a l’equip. Una cosa que els cracks que tenim al davant semblen no entendre. Tot Déu estàtic. Rebo la pilota, i llavors sí busco aqui o corro allà. Pero els demés s’ho miren. Quan aquest es cansa i li dóna a un dels que s’ho mirava, intercanvi de papers. Desesperant. Especialment desesperant quan aquesta actitud ja no és ‘falta d’actitud’ sino més aviat és conceptual futbolisticament parlant. Seguim amb el ’síndrome de la pilota al peu’. I aquest cop els meus pals van especialment per Eto’o i per Messi. Henry? Bueno suposo que una mica també, però és que Henry ja era això. Per mi és demanar-li massa ja.
Evidentment els pals a Eto’o i Messi no són per falta d’entrega, que de km ja en van fer … sino pel que ja he dit. Especialment el cas de Messi. Com el Joan comentava li haurem de canviar el xip. Em crea una impotència veure q el tiu, tot i les lesions, segueix tenint un punt d’explosivitat que no té ningú, que segueix sent superior a tothom en l’1 contra 1 i a sobre amb molt poc espai necessari, i que va ser incapaç d’aprofitar-ho per fer mal al ManU. Ahir llegeixo a més d’un diari un article titulat: Messi le gana la partida Cristiano Ronaldo. Per l’amor de Déu! Espero que a Anglaterra no ho hagin vist pq serem la riota de tot el país. Evidentment Messi va demostrar estar més en forma que Cristiano Ronaldo que comença a notar em sembla a mi els km que porta a les cames aquesta temporada. Per cert la més brutal que recordo a Europa d’un jugador desde la primera de Ronaldinho al Barça. Però el senyor Messi: molt potencial i poca productivitat. I si amés tenim en compte que la productivitat era el Barça el que la necessitava i no pas el ManU que anava guanyant, realment el títol de l’article és per matar l’autor. La única jugada que recordo dir: ‘ara Messi cony, això és’, vaig acabar de mala lluna pq va ser Eto’o qui la va tirar per terra. Una entrada pel centre de l’atac de Messi a la contra (ja ben entrada la segona part), on en plena carrera decideix donar-li a Eto’o, fent de boia amb els centrals, esperant una paret molt clara. És cert q no era fàcil fer-ho de primeres pq els dos centrals tapaven bé. Però és d’aquells casos que s’havia d’intentar. De sortir bé Messi s’hagués quedat sol amb el porter. Però sobretot era una jugada per establir un nexe entre dos jugadors que necessitem com l’aigua i que ténen una alarmant falta d’entesa o de recolzament mutu. Em va fer molt mal la jugada.
I aprofito per canviar d’individu. Q passa amb Eto’o? Al marge de la jugada, i com en el cas de Messi, molt d’esforç i poc d’aquest destinat a ajudar realment a l’equip amb el que necessita. I tot això amb un Rijkaard assegut a la banqueta incapaç de veure-ho. De fet no avui, sino durant els 5 anys q porta a can Barça. Ha estat incapaç de solucionar ni un sol problema de jugadors de comportament tàctic o de joc. Si funciona fantàstic, i sino pongo a otro, tard i malament.
Dit tot això vull fer un últim comentari del partit sobre un jugador que ha estat absolutament clau en l’èxit passat d’aquest equip i que sembla que en aquestes semifinals ha tornat a treure el cap per la meva sorpresa després de dos anys: Deco. Realment va tornar a ser un jugador important i jerárquic. No estar amb aquell punt de gràcia a nivell físic com el primer any i mig. Però realment va tornar a fer feina. Jo no sé si es que realment s’ha tornat a entrenar com un futbolista o quina es la explicació. Però a mi em sembla una notícia excel·lent per a que aquest jugador torni a tenir mercat. Per a mi no és justificable el que ha fet aquest senyor els últims dos anys, i com en el cas de Ronaldinho, serà bò per ambdues parts que comenci una nova etapa. A més futbolísticament crec que no era exactament el prototip de jugador que necessitava aquest Barça. Però tot això ja parlaré en següents posts.
En aquest només acabar comentant el titular que deixa aquesta eliminatòria: El Barça eliminat per ser incapaç de fer un gol en 180 minuts. Q passa q no tenim gol? Messi va començar la temporada sent pichichi, Eto’o arribava a l’eliminatoria a gol per partit després de les lesions durant la temporada … No serà tampoc pq no tinguem passadors. Llavors pq collons no es creen ocasions si tenim el control de la pilota durant la major part del partit? No serà per falta de capacitat de desbordament en l’u contra u tenint a Messi … I en els moments decisius com en aquesta eliminatoria no falta ni entrega. Després de començar l’any amb record defensiu i amb Valdés com a claríssim Zamora, i en el moment més important de la temporada rebent només un gol amb 180 minuts amb tot un Manchester United, no serà pq no tinguem un equip sense capacitat defensiva no? Doncs busquem les respostes del perquè l’any q es ténen no se quants ‘fantàstics’ al davant l’equip s’estrella precisament per no fer gols.
Visca el Barça i Visca Catalunya
