Eto’o i la necessitat de ‘foc nou’

Acaba de començar la temporada amb la primera costellada a Escòcia (6-0 i per a mi típic partit del que no pots treure cap opinió de res) i no sé si es el cafè de despres de la migdiada q a la nit no em deixa dormir o la mala llet després d’escoltar el ‘Tu diràs’ de cada nit, però no puc dormir.

Vaig al gra. Perquè ara no hem de comptar amb Eto’o ni que no tingui mercat? Sembla que sigui un apestat. Sembla que hagi de ser una mala influència al vestuari com ho eren Ronaldinho o Deco. Que pel bé del vestuari ens l’haguem de treure de sobre. Parlem d’un vestuari de futbol? Parlem-ne.

Hi ha vaques sagrades a un vestuari? Evident. Hi ha líders naturals? Evident. Són aquests els que ténen un pes més gran i els que influeixen en els demés? Evident. I que pinta Samuel Eto’o en aquesta lectura de un vestuari? Res. El senyor Eto’o es un cas extremadament semblant al de la època del Dream Team amb Hristo Stoichkov. Diria que casos clavats. Uns cracks al terreny de joc. Una aportació de caràcter i temperament necessari per l’equip al terreny de joc … pero incontrolat a fora. El jugador perfecte per la premsa. Cada dos per tres deia alguna barbaritat (políticament incorrecte) ideals per a les portades dels diaris. Evidentment tot plegat el feia un crack mediàtic. Ara bé: era Stoichkov un pes pesant del vestuari? Para nada. I us ho diu un servidor que encara ara reconeix a Stoichkov com el seu ídol de sempre. Pero al vestuari els que manaven i tenien influència en els demés eren els Baqueros, Koemans, Amors i companyia. Si el senyor Stoichkov deia algo tothom li deia si si chato, palmadeta a la esquena i a córrer. Amb Eto’o estic segur q passa el mateix. Els jugadors se n’enfoten de Eto’o constantment. La imatge del pes de Eto’o al vestuari queda reflectida amb una anècdota que em va explicar el Joan. Un dia arriba Eto’o al vestuari i estan uns quants fent rotllana mirant un mòbil d’un dells. Oh que guapo és, mira lo q tiene, q si tal q si qual. Un ‘cebo’ simple per a que el nen malcriat pels diners arribi tot encuriosit i caigui a la trampa que li estan montant per un mòbil que segurament no té res d’especial. Al dia següent arriba Eto’o presumint amb aquell mòbil que ja s’havia comprat, amb el ‘descojone’ general de tots.

I que vull dir amb tot això? Doncs que el que es porta dient als mitjans desde fa any i mig després de la rajada de Vilafranca son toteries que no reflecteixen la realitat. Desde aquell dia Eto’o es un dinamitador de vestuari. Quanta tonteria! Un dinamitador es algú q té dinamita. Per sort Eto’o només la té a dins el camp. Que és un bocasses? Evident. Que els problemes s’han de parlar al vestuari? Evident. Però quina influència té això en els demés? Cap ni una. Segur que aquell dia el senyor Puyol, Xavi i companyia es trucaven enfotent-sen: como la ha liado Samu no? jajaja. Al dia següent: va Samu dinos q no querías decir eso i que no existe ningún problema con nadie. L’altra: no, me han interpretado mal, bla bla bla. Venga, (palamadeta a la esquena i a córrer) no passa nada. Ja se li passarà l’emprenyada. Estic segur q en comptes del Eto’o, arriva a ser l’Iniesta per exemple el que diu allò, i el mateix dia el senyor Puyol i companyia agafen el cotxe i es planten a casa d’ell a aclarir les coses. Òstia q passa? Quin problema tens? Pq has dit això? bla bla bla.

Eto’o NO és cap problema per el vestuari. N’estic segur. En tot cas pot perjudicar al club mediaticament. Pero pel funcionament de l’equip estic segur que hi té una influència psicològica nula.

Deixem doncs de posar a Eto’o al club dels apestats. Entenc que es vulgui començar una etapa nova. Però primer de tot, una etapa nova comença amb un canvi d’hàbits d’entrenament, de filosofia, i de responsabilitat en qui mana. Això ja ho tenim: Josep Guardiola. I en segón lloc amb una renovació d’aquells jugadors q poden ser una influència negativa a l’hora del treball diari. Que poden ser un obstacle per superar els errors del passat. Tenint en compte doncs el que penso de la influència q pot tenir Eto’o, i que Deco i Ronaldinho ja estan fora, perquè collons ens hem de treure a Eto’o de sobre? Perquè no pot ser Eto’o una peça important del nou Barça de Guardiola ???

Doncs aqui hi ha 3 aspectes més a ser considerats.

El primer és el suposat divorci amb l’afició del camp nou. No vull entrar en detall perque al final més que un article escriuré una enciclopedia. Però si algo tinc clar com a soci del Barça, i sent declaradament anti-soci del Barça, és que tant ràpid seria aclamat novament amb un parell de bons partits, com xiulat va ser-ho per unes eternes declaracions de bocasses, i una suposada acció per borrar-se del partit del Bernabeu. I dic lo de suposada perque crec que és molt delicat afirmar que és volgués borrar. Sincerament no crec que ho fés a consciència. I en tot cas ningú ho podrà saber mai del cert amenys q ell ho reconegui. I crec que en aquest cas se li hauria de donar el benefici del dubte. I fins que no es demostri el contrari tothom és innocent. Però independentment d’això, tothom pot ser perdonat. I si corres com un negre per defensar uns colors … la gent no necessita gaire més per tornar a estimar-te.

Així doncs a mi només em preocupen els altres dos. Un, la opinió de Guardiola de tot plegat. És a dir, si creu o no que Eto’o pugui aportar positivament al seu projecte. ‘No compto amb Eto’o, Ronaldinho i Deco’. Crec que des que Guardiola va dir això, se n’està extraient algo q no hi és en aquestes paraules. Q no els vulgui. Especialment en el cas d’Eto’o. Quan el Barça decideix fer foc nou és més una qüestió política que res. De fet si Ronaldinho i Deco penquessin tot el que els faria treballar Guardiola es molt possible que encara poguessin aportar coses. Pero encara és més evident que tot el que poguessin aportar ja no seria el mateix que en el passat, i per tant haurien d’acceptar un rol diferent (passema ser un més) i que incomodaria a tot un vestuari. Pq? Doncs perque ells sí que ténen un pes en aquest. Per tant la millor solució era una venta. Ara bé, en el cas de Eto’o la cosa canvia. Potser també sigui un jugador que pel seu bé rendiria millor ja en un nou projecte en un altre equip. Pero i si el Barça no rep ofertes que realment valguin la pena? Creieu que el Pep no el vol? Que realment seria ‘un més’ com a eufemisme de chupar banqueta o grada i no tenir oportunitats? Doncs aqui està el meu dubte. Pero vull pensar q no és així. Que guardiola pensa que és substituible? D’acord. Pero que pensa que és aprofitable? També. Que Guardiola i Eto’o es poden entendre perfectament, i que si no arriba una oferta al nivell dels millors 9’s del mercat internacional, hem d’aconseguir que Eto’o es motivi amb el nou projecte. I no hi ha dubte que per entrega i dedicació no serà. I que pertant, la decisió de Guardiola acabaria sent purament futbolística. O sigui: poso o no poso a Eto’o perque m’aporta més o menys que Henry, Bojan …

Així doncs, si es cumpleix aquesta intuició que tinc de que Guardiola no el rebutja pas, la segona, i la que hauria de ser la única preocupació a tenir en compte, és la purament futbolística. Tornarà a ser el d’abans?
Tornarà a tenir aquella punta de velocitat i explosivitat que el van fer el millor al seu lloc ? (almenys per al Barça). Li afectarà la edat i/o la lesió de genoll? Aquest hauria de ser el factor que faci decidir-nos a vendrel o no. Si ens podria fer o no 30 gols per temporada.

Senyor ENTORN:
Si algú sap del cert que Eto’o és realment una bomba al vestuari, que m’ho digui.
Si algú sap del cert que Guardiola no el vol ni en pintura, que m’ho digui.

Sino, deixem de dir tonteries! Motivem al senyor Eto’o per a que ens ajudi en aquesta nova etapa.
Que no és cap apestat!

Etiquetes: Barça, Eto'o, Guardiola, Stoichkov